El Monastil ès un dels jacimients arqueològics més rellevants i representatius del patrimoni històric d´Elda i de la província d´Alacant. Aquest Bé d’Interès Cultural se situa a la serra de la Torreta, als afores de la ciutat, envoltat pel riu Vinalopó

El Monastil va comptar amb una avantatjosa posició estratègica territorial, clau per controlar un dels principals camins naturals entre la costa mediterrània i la Meseta. Va ser, successivament, assentament campaniforme, de l’Edat del Bronze i del període orientalitzant, així com oppidum ibèric i enclavament fortificat del període iberorromà. També va acollir, molt probablement, la mansio Ad Ello de l’Itinerari d’Antonino, situada a un ramal de la via Augusta. D’aquesta denominació se’n va originar l’actual nom de la ciutat, Elda. Posteriorment va ser un important poblat romà tardà, amb destacades funcions militars i religioses sota els dominis bizantí i visigot. En aquesta etapa final va poder albergar un monestir, així com l’enigmàtica i debatuda seu episcopal elotana que apareix als concilis de Toledo (segle VII). El lloc s’abandonà durant l’època islàmica emiral.

Els vestigis del Monastil, restaurats en bona part després d’anys d’abandonament, són el testimoni d’aquest passat ric, completat per milers de peces conservades al Museu Arqueològic d’Elda. Un llegat que es coneix des del segle XIX i que, especialment des de la segona meitat del segle XX, va ser excavat per la Secció d’Arqueologia del Centre Excursionista Eldense i per l’Ajuntament d’Elda. A partir de l’any 2002 s’inicien els treballs de consolidació i de restauració que han permès avançar considerablement en la recuperació del jaciment.

Durant la visita, podràs apreciar el seu conjunt domèstic i artesanal, on destaquen el magatzem ibèric i la terrisseria romana; reconèixer el sistema defensiu de la muralla iberoromana, recondicionada a l’Antiguitat tardana; distingir l’entrada, els carrers, els habitatges i les dependències del poblat, i descobrir l’església que presideix la seua part alta. El Monastil permet, en definitiva, comprendre i evocar el pas de diverses cultures per la vall d’Elda, així com el seu poblament prehistòric i antic durant més de tres mil·lennis d’història.

Un mosaic d´història i naturalesa

El Monastil presideix un espai ric en llocs amb valor històric i natural propis d’un autèntic parc cultural articulat pel riu Vinalopó i l’autovia A31. Es reconeix al paisatge una tradició mil·lenària d’obres vinculades a la cultura de l’aigua, especialment a la gestió i al control dels limitats recursos hidrics de la comarca (preses, molins, sénies, sèquies, pous, fonts i centrals hidroelèctriques o fàbriques de la llum). Aquesta zona de frontera de diverses entitats polítiques històriques, i de barreja lingüística i cultural situada entre dues valls, va ser clau també per a la defensa del territori i per al desenvolupament de les comunicacions, com a estratègic lloc de pas i vigilància entre el Mediterrani i la Meseta.

L’arqueologia es constata amb diversos jaciments des del V mil·lenni a. C fins al segle XX. Sobreïxen també la torre talaia de la Torreta (segle XIV), que ens transporta al món convuls i limítrof de Castella i Aragó a l’Edat Mitjana; les preses històriques del pantà o embassament d’Elda (segles XVII-XIX), entre les obres d’enginyeria més importants de la història de la vall; o la Finca El Poblet, coneguda com a Posició Yuste, fita del final de la Guerra Civil. A l’àmbit del patrimoni natural, destaquen l’Aiguamoll del Pantà i els Arenals de l’Almortxó, que conserven un singular i insòlit paisatge dunar de gran tradició popular entre la població d’Elda i de Petrer.

Església bizantina i visigoda (segles VI-VII d.C.)

La zona més elevada del Monastil està presidida pels vestigis d’una església. Va ser construïda a l’època bizantina, a la segona meitat del segle VI, i va mantenir el seu ús durant el posterior domini visigot, especialment al segle VII. L’edifici està dividit en dues estances, i conserva un absis de ferradura a la capçalera i una cridanera fossa retallada al terreny. La fossa va poder ser utilitzada com a pica baptismal rupestre, o bé per albergar una tomba singular dins del recinte religiós.

Algunes de les troballes més notables del culte cristià durant aquest període procedeixen d’aquest lloc i del seu entorn, i s’exposen al Museu Arqueològic d’Elda.

Precisament l’església i el seu mobiliari (peces arquitectòniques, ornamentals i litúrgiques) permeten, entre altres dades, plantejar dues hipòtesis: l’existència d’un monestir actiu en aquesta etapa –del qual probablement procedeix el nom actual del lloc, Monastil-, i la ubicació de la seu episcopal elotana, un bisbat citat en diversos dels concilis visigots de Toledo del segle VII.

L’església del Monastil, restaurada l’any 2008, és una de les més antigues de la Comunitat Valenciana. Constitueix un testimoni important de la cristianització de la vall d’Elda a finals de l’Antiguitat i a inicis de l’Edat Mitjana, així com de la presència bizantina i visigoda al sud-est de la Península ibèrica.