PINTURES RUPESTRES A L’ ABRIC DE CAMARA
Este xicotet refugi rocós, també conegut com Abric de la Sang, es troba a la serra de Camara, a la zona de Miñón, a 713 metres sobre el nivell del mar. En el seu interior es conserva un conjunt de pintures rupestres, descobert en 1988 pel grup saixenc Amics de la Història. Les pintures, com a Bé d’Interés Cultural, formen part des de 2010 de la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
Què es pot vore en l’abric?
L’art rupestre és un patrimoni excepcional, però també molt fràgil. En este abric l’única figura clarament recognoscible és una creu llatina, molt deteriorada per l’acció del temps i dels agents atmosfèrics. Les seues dimensions són: 12.6 cm en el traç vertical, amb un gruix de 2.5 cm, i 12 cm en el traç horitzontal, amb un gruix de 2 cm. També apareixen a la seua dreta dos taques allargades o en forma d’oval apuntat, de contorn irregular, amb motius no identificats amb precisió. La taca més pròxima al motiu cruciforme mesura 25 cm de longitud, mentres que la més allunyada mesura 11.5 cm. Les pintures van ser realitzades amb pigments vermellosos a base d’òxid de ferro (ocre).
Tradicionalment, estes pintures s’han considerat part de l’Art Esquemàtic prehistòric de l’arc mediterrani i, com a tal, integrant del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998. En este sentit, es va plantejar que el motiu en forma de creu poguera ser una figura humana de tipus cruciforme. No obstant això, per les seues característiques tècniques, pel tipus de representació i per la seua pròpia ubicació -allunyada del territori esquemàtic alacantí- les pintures han de relacionar-se més prompte amb moments històrics, apuntant a una cronologia medieval o moderna, i no a temps prehistòrics.
Quin significat tenen les pintures?
Este tipus de símbols en forma de creu, encara que són menys coneguts en suports rupestres, apareixen amb freqüència en murs de cases, castells i palauets, sobretot al costat de portes i finestres. Encara que no sabem amb certesa el seu propòsit, la seua presència podria deure’s a una tradició comuna: l’ús de la creu com a signe religiós i protector, destinat a espantar el mal i atorgar empar als qui habitaven o transitaven per estos llocs. També es col·locaven en llocs estratègics per a allunyar perills o desgràcies: en límits entre municipis, al costat de camins i canyades, prop de brolladors o en zones de treball com a corrals de bestiar o bucs.
Altres restes d’art rupestre
Este territori conserva un ric patrimoni arqueològic, encara que les manifestacions d’art rupestre són poc freqüents. Entre els pocs exemples coneguts es troba la Cova Santa de Cabdet, amb pintures esquemàtiques del Neolític, de fa d’uns 7.500 anys, i l’enclavament de La Centenera al Pinós, on es conserven gravats de cassoletes i canals, possiblement de l’edat del bronze, amb una antiguitat d’uns 4.500 anys. D’època històrica destaca el jaciment de Les Grallaetes (Camp de Mirra), amb gravats en forma de graelles, retícules i xicotetes cassoletes i canalons, que alguns investigadors interpreten com a signes heràldics realitzats durant la firma del Tractat de Almizra en 1244, que va fixar els límits del Regne de València.
Valor patrimonial de la serra de Camara i el seu entorn
A més de les pintures rupestres, en l’alt de Camara, a uns 820 m. sobre el nivell de la mar, es troba el jaciment arqueològic de Camara, amb vestigis fortificats del període protohistòric (segles VIII-VI a. C.) i de l’època tardorromana. A l’entorn de la serra de Camara es localitza el Caseriu de Camara o de l’Estudiant, així com restes de construccions pertanyents a l’arquitectura de la pedra en sec, i discorren la Canyada Reial d’Andalusia a València i el Corriol dels Serrans.
Visita responsable
L’abric està protegit com a Bé d’Interés Cultural. La seua conservació depén de tots. Gaudeix de la visita amb respecte: no toques les pintures ni alteres l’entorn. Si detectes algun mal o incidència, per favor, contacta amb el Museu Arqueològic d’Elda.